Com quan de petit/a jugaves a tocar i parar amb els teus amiguets i s’anava acostant l’hora de menjar. Ja gairebé podies sentir l’olor del menjar i, quan arribaves a casa afamat/da, el teu papa o la teva mama ja havien parat taula. T’asseies impacient, l’olor inundava tota la casa. Recordes als teus pares cridant “nens, a taula!”, i tu reies amb els teus germans perquè ja feia estona que mullàveu molles de pa a l’oli mentre esperàveu.
I per fi el menjar es plantava davant teu, acabat de preparar, tot just tret del forn o del foc, directe de la cuina. T’arribava des de la cuina aquella olor tan típica dels macarrons a la bolonyesa que feia la teva mare o d’aquells ous ferrats amb bacon que feia el teu pare els diumenges al matí.